Hola a tots.

Aquest és el meu primer missatge aquí en català. Doncs he decidit hi escriure missatges en aquesta llengua magnífica. Soc segur que m'equivocaré molt però crec que és la millor manera de practicar una llengua i m'ajudarà a millorar-la.

És tot de moment.

M'agradaria col.laborar amb algú que parli islandès nadiu. Tinc un nivell acceptable d'anglès i estaria disposat a fer un diccionari islandès-català català-islandès.

Algú em pot ajudar a traduir el text anterior a l'islandès?

D'acord, és temps que utilitzo una mica de català també, perquè si no ho faig, no aprendré mai la llengua bé. (Doncs totes les correcions són benvingudes.) De primer, deuria decidir de què escriure....però no en tinc cap idea doncs escriuré de diverses coses.
Per què vaig començar a aprendre la llengua catalana, per exemple? Perquè volia aprendre una altra llengua romànica mes ne volia començar amb el castellà malgrat que és parlat per molta gent. I el català semblava la millor tria en vista de la seva similitud al francès. Tanmateix és un poc estrany que hi ha moltes coses que són les mateixes i d'altres que no. Doncs és per això que vaig començar a aprendre aquesta llengua fa ~dues setmanes. Espero que aprendré molt en un any i doncs aquest dia de l'any que ve sabré molt més que ara.

És tot per avui.
Fins aviat.

Al saló, la mare mirava el seu fill de set anys, que jugava amb les seves joguines. "Ei, he pensat que, des que el teu pare va morir, estic tipa de la vida urbana. No vull viure-hi més. Anem al nostre poblet a les muntanyes," digué la mare al seu fill. "Hi haurà un pati?" li demanà el fill. "No, però conec un lloc on jugava quan era nena. I tu també hi jugaves quan eres només un bebè," li respongué la mare. "Què és aquest lloc doncs?" li demanà de nou el fill. "Un gran prat que hi ha prop del poblet," continuà responguent la mare. "Té ple de flors silvestres?" li donà un gran somriure el fill. "Sí, moltes flors. M'agradaria veure't jugar-hi, em faria pensar en tu com un noi petit i em faria també sentir més jove," li somrigué la mare. El fill hi rumià per uns segons, "Anem-hi, estimada mare meva," i l...

[ Continued ]

En Dani té un somni d'un peixet que ve dels blavíssims mars. Les escames enganxoses són dures com el ferro rovellat i impermeables com plàstic lluint. Així la criatura marina pot volar traquil·lament a través dels camps semi-deserts del Gironès sense que es deixi assecar fàcilment. Entra en el somni innocent d'en Dani i li fa pessigolles al cervell. En Dani es desperta per a ruire bojament com un noi molt feliç i estira les orelles impol·ludes del peixet entremaliat. "Peixet meu! Com t'atraveixes a jugar amb el meu cervell!" exclama en Dani. "Ho sé bé, estimat meu. Jo t'hauria d'haver fet pessigolles a la cara blanquíssima amb els meus llavis freds i mullats," respon el peixet. "Peixet estúpid. Vés en les aigües abans que moris de l'aire sec," somriu en Dani, posent el peixet en un vidre ple d'aigua fresca. En Dani, molt ingen...

[ Continued ]