En Dani té un somni d'un peixet que ve dels blavíssims mars. Les escames enganxoses són dures com el ferro rovellat i impermeables com plàstic lluint. Així la criatura marina pot volar traquil·lament a través dels camps semi-deserts del Gironès sense que es deixi assecar fàcilment. Entra en el somni innocent d'en Dani i li fa pessigolles al cervell. En Dani es desperta per a ruire bojament com un noi molt feliç i estira les orelles impol·ludes del peixet entremaliat. "Peixet meu! Com t'atraveixes a jugar amb el meu cervell!" exclama en Dani. "Ho sé bé, estimat meu. Jo t'hauria d'haver fet pessigolles a la cara blanquíssima amb els meus llavis freds i mullats," respon el peixet. "Peixet estúpid. Vés en les aigües abans que moris de l'aire sec," somriu en Dani, posent el peixet en un vidre ple d'aigua fresca. En Dani, molt ingenu, no sap que el pexit pot volar i el peixet ho guarda com secret. Immediatement després que en Dani confiant ha anat a dormir, el peixet vola del vidre i va a fer pessigolles a la cara silenciosa amb els seus llavis arrondits. Seguidament surt la casa d'en Dani per anar als mars blavíssims que el peixet estima tan com en Dani.